Montblanc – Al cim d’Europa
Es nota que tinc ganes de Kili? jeje, ja hi han nervis, em passo el dia mirant fotus dels millors moments, recordant la gent que m’ha acompanyat durant aquests anys i veient que cada cop el grupet és més petit…potser escassegen els malalts de la muntanya? No ho se, però jo necessito anar més amunt, patir, suar, plorar i riure molt amb els companys de viatge improvitzats o no.
Passant-les putes…(2on dia)
En aquest moments és quan recordes la gent, els grup de pares de la Salle, els nortamericans congelats, fumant-la amb els de l’exèrcit francès, la gent dels MiMs, el Truski (Companyer del Kili), l’Agnieska…i tots els anys d’agrupament amb el Gerard (nen records, fa temps que no ens veiem però podríem fer una escapada a Vallcebre) i no ens oblidem dels meus últims companys de fatigues en Josep (a veure si t’animes) i en Saül.
Les vistes des de dins la tenda (4.300m)
Bé, no em posaré més nostàlgic, només us vull fer un regalet, només volia compartir amb vosaltres 4 fotos de l’ascenció al Montblanc (4.810m) que porten bons records.
Ja estem a dalt (4.810m)
Si, si…algú pensarà…estan sonats, però la sensació de ser allí dalt, de ser capaç de fer-ho, d’haver plorat pel camí…la sensació és indescriptible i no ho canviaria per res del món, bé pot ser si per algo, però m’ho reservo per mi… 
I l’última des del cim, algú veu Europa?
Europa als peus
Bona nit…
Deixa un comentari