Es busca Personal!!

•28 maig, 2008 • 2 comentaris

Bé, no res, aprofito que el bloc torna a estar actiu per fer una crida.

Fa uns mesos que anem tombant entre pobles i gent per tal d’anar fent un grupet per fer excursions. Es igual si no has fet mai res de muntanya o si en canvi ets un expert alpinista. Simplement busquem colla per fer sortides, sortides senzilles o d’alta muntanya, curses d’orientació, trekkings, vies ferrates, sopars… També existeix la possibilitat de ser suficients per organitzar cursos d’escalada, alpinisme…

Així que, si us animeu o simplement voleu probar us animo a que deixeu un comentari i a veure si podem fer un grupet maco, preparat i amb ganes de viure la muntanya.

Ale, nus veiem a la tornada…i a veure si us animeu ;)

Vinya Rock 2008

•23 maig, 2008 • 5 comentaris

Veient que la Xurdi ha accedit al bloc i veient que ha publicat unua entrada en honor a l’anada al Vinya Rock, li “lincu” una foto i la notícia, ja que ha fet uns extens post explicatiu del festival.

Vinya Rock 2008 El Drogas L\'escenari principal Passant la tarda

Enllaç al Blog d’El camí de la felicitat

Montblanc – Al cim d’Europa

•22 maig, 2008 • Feu un comentari

Es nota que tinc ganes de Kili? jeje, ja hi han nervis, em passo el dia mirant fotus dels millors moments, recordant la gent que m’ha acompanyat durant aquests anys  i veient que cada cop el grupet és més petit…potser escassegen els malalts de la muntanya? No ho se, però jo necessito anar més amunt, patir, suar, plorar i riure molt amb els companys de viatge improvitzats o no.

Passant-les putes…(2on dia)

La bolera, 2ona etapa

En aquest moments és quan recordes la gent, els grup de pares de la Salle, els nortamericans congelats, fumant-la amb els de l’exèrcit francès, la gent dels MiMs, el Truski (Companyer del Kili), l’Agnieska…i tots els anys d’agrupament amb el Gerard (nen records, fa temps que no ens veiem però podríem fer una escapada a Vallcebre) i no ens oblidem dels meus últims companys de fatigues en Josep (a veure si t’animes) i en Saül.

Les vistes des de dins la tenda (4.300m)

L\'agulla du Midi i Glacera de Chamonix

Bé, no em posaré més nostàlgic, només us vull fer un regalet,  només volia compartir amb vosaltres 4 fotos de l’ascenció al Montblanc (4.810m) que porten bons records.

Ja estem a dalt (4.810m)

Cim del Montblanc

Si, si…algú pensarà…estan sonats, però la sensació de ser allí dalt, de ser capaç de fer-ho, d’haver plorat pel camí…la sensació és indescriptible i no ho canviaria per res del món, bé pot ser si per algo, però m’ho reservo per mi… :)

I l’última des del cim, algú veu Europa?

Europa als peus

Europa als peus

Bona nit…

Reptes!!

•22 maig, 2008 • Feu un comentari

Bé, aquesta entrada va dedicada a en Saül, company de fatigues, et pujo una foto per animar-te, al costat d’aquí on estem a la foto tenim un repte, un repte que ja ens ha tombat dos cops però no dubtis que ens el menjarem en patates.

Cim del Besiberri Sud (3030m)

Bessiberri Sud

De que parlo? Doncs del Comoloforno (Coma-lo-forno 3033) una p… roca que no li don la gana deixar-nos pujar. El Comoloforno és el cim més alt de la zona de les Comes de Boí i en els seus voltants trobem una sèrie de valls, rius i estanys que podríem considerar els més verges del Pirineu.

Estanys de Besiberri (2000m)

Estanys

Que maco!!! Snif Snif, necessito muntanyaaaa!!! Bé, una setmaneta i tornarem a estar entre el núvols.

La meva teràpia.

•22 maig, 2008 • 2 comentaris

Bé, aprofitant que aquest dies m’he decidit a continuar amb el blog, aprofitaré per presentar-vos a la meva nena, amb ella faig teràpia i em recorda que sentir-se lliure a vegades no és tant dolent ;) . Jejeje, tot i així sempre hi ha lloc per una acompanyant ;)

Yamaha FZ6 S2 N

Us presento una mica les seves característiques per tal que la conegueu una mica més:

Característiques
  • Moto urbana sport
  • Motor basat en el de la R6
  • Excelent empenta a mig règim
  • Alta capacitat per pujar de revolucions
  • Motor: 4 temps, 4 cilindres, DOHC
  • Refrigeració líquida
  • Cilindrada: 600cc
  • Potència: 98cv
  • Pes: 220Kg en ple
  • Transmisió: 6 marxes

I una foto del seu culet, que em té encisat.

Ale, ja la coneixeu, ens veiem a les curves!!

7 dies i cap a Tanzania (Kili i Monte Meru)

•22 maig, 2008 • 2 comentaris

Bueno ja era hora que actualitzes una mica el blog, em sap greu tindre’l tant abandonat però és que els de timofonica em tenen lligat amb cable UTP (frikada) a l’office.

Bé, però el que realment és important és que dimecres que ve comencen les vacances i com no s’han d’aprofitar, així que hem decidit fer unes vacances relaxadetes i anar a fer els dos cim més alts d’Àfrica, el Monte Meru (4.566 m) i el Kilimanjaro (5.895 m).

Kilimanjaro

kilimanjaro

Monte Meru

Monte Meru

Per tal que us feu a la idea, això està situat a Tanzania enmig del parc natural més gran d’Àfrica amb reserves importants d’elefants, felins variats, rinoceronts entre altres preciositats.

La idea és sortir de Barcelona amb vol a Amsterdam (2h), després vol a Moshi (Tanzania) no se quantes mils d’hores i a partir d’aquí 4×4 i cap a la sabana i falta gent. Primer de tot anirem a per el Meru per tal de fer una mica d’aclimatació i evitar pillar una borratxera de mal d’altura, ens hi dedicarem uns 5 dies, un cop fet cim, baixar i cap al Kili on passarem 6 dies més per fer cim (Ruta Machame) i baixar, a partir d’aquí tornarem a Moshi descansarem i aprofitarem que estem per allà per tal d’anar a fer un petit safari d’un parell de dies anant fins al cràter del Ngorongoro (304 km²). Aquest cràter és un dels llocs amb més biodiversitat del planeta. Ja que hi anem aprofitarem per passar la nit entre yenes, girafes i tota la pesca. Finalment Moshi – Amsterdam – Barcelona.

Ngorongoro

ngorongoro

Així que, no ens veurem per l’Absenta ni el Piler durant un temps :’( em sap greu, feu una sangria d’absenta a la nostra salut si no és molt demanar. Aquest finde hem d’aprofitar, jeje.

Tornem a començar

•30 gener, 2008 • 5 comentaris

Perdut? si una mica.He estat divagant pel meu món interior aquests últims anys sense saber que fer ni on anar, però sembla que el 2008 ha començat amb ganes i com molt bé m’ha fet veure una amiga genial, és hora d’empènyer i deixar d’arrastrar-se ja que aquesta actitud no porta enlloc i repercuteix en els qui més m’estimo.

Després d’un temps crec que el millor és ressuscitar el blog, més que res perquè després de pensar i pensar veig que és la única manera de plasmar el que crec, el que penso i bàsicament el que sóc. No per res, simplement perquè hi han dies que no saps si ets tu que no ets capaç de transmetre el que penses o que els demés no són capaços de comprendre’t.

Així que, amb aires renovats i amb moltes ganes us dono la benvinguda i a mi també.


El Trapezi…

•12 maig, 2006 • 1 comentari

Bé, després de la Telecogresca d'aquesta nit, ens espera un cap de setmana de Trapezi a Reus. Un cap de setmana per tombar amunt i avall veien tot tipus d'espectacles i actuacions.Esperem que aquest any no tinguem que apreciar l'actuació dels "punkis" amb les birres tirats al mig de la poca gespa que surt a la ciutat.

A part d'aquesta gent, podem dir que el festival val molt la pena, és d'aquells caps de setmana que et passes més estona fipant amb el que és capaç de fer la gent i frustrante perquè un mateix és incapaç de fer res semblant.

Però per tots aquells que no tingueu ni idea del que és el Trapezi, podem dir que el Trapezi és una fira o festival de circ, més concretament ens els 10 anys que porta organitzant-se, ha esdevingut un dels punts de referència en el calendari de festivals.

trapezi.jpg
Així que esteu tots invitats a venir a fer un tomet per Reus, fer unes birres, jeje, i gaudir d'un bon festival de Circ. Podeu consultar la programació aquí.

La festa de dia de Telecos ‘06

•10 maig, 2006 • 2 comentaris

Ahir va ser la festa de dia de la facultat, quin ambient.

És d'aquells dies, que just quan arribes a la universitat, el primer que fas és dirigir-te al bar.

Però no, ahir no era al bar, era a la barra de la porta, punt de concentració habitual i on segur que si vas sol trobes algun conegut.

Al migdia, entre les birres, els concerts, els porrets i la carpa de música electrònica la gent ja anava força toba. És una d'aquelles festes en les que no t'acabes d'animar, pq clar pensem que són les 2 del migdia i que no es possible anar tant malament. Però mentres passen les hores tant ràpid com les birres, vas veient que el tema s'està acostant a la línea de la degeneració humana.

Un exemple és aquest vídeo del concert del Carlitos, on l'home amb prou feines va poder fer el concert.

I demà….la Telecogresca, amb tot el procediment preliminar, soparet, botellonet i cap al Fòrum hi falta gent.

A veure si ens veiem!!! i sinó quedem a la barra!!

Més contes per reflexionar…

•5 maig, 2006 • 2 comentaris

Sips, així és, nostàlgics…potser si, pero bé aquí us deixo un altre text que segueix la monotemàtica iniciada en el post anterior.

Había una vez una isla muy linda y de naturaleza indescriptible, en la que vivían todos los sentimientos y valores del hombre; El Buen Humor, la Tristeza, la Sabiduría . . . como también, todos los demás, incluso el AMOR.

Un día se anunció a los sentimientos que la isla estaba por hundirse.

Entonces todos prepararon sus barcos y partieron. Únicamente el AMOR quedó esperando solo, pacientemente, hasta el último momento.

Cuando la isla estuvo a punto de hundirse, el AMOR decidió pedir ayuda.

La riqueza pasó cerca del AMOR en una barca lujosísima y el AMOR le dijo: “Riqueza. . . ¿me puedes llevar contigo?” – No puedo porque tengo mucho oro y plata dentro de mi barca y no hay lugar para ti, lo siento, AMOR . . .

Entonces el Amor decidió pedirle al Orgullo que estaba pasando en una magnifica barca. “Orgullo te ruego . . . ¿puedes llevarme contigo? , No puedo llevarte AMOR . . . respondió el Orgullo: – Aquí todo es perfecto, podrías arruinar mi barca y ¿Cómo quedaría mi reputación?.

Entonces el AMOR dijo a la Tristeza que se estaba acercando: “Tristeza te lo pido, déjame ir contigo”. – No AMOR . . . respondió la Tristeza. – Estoy tan triste que necesito estar sola.

Luego el Buen Humor pasó frente al AMOR, pero estaba tan contento que no sintió que lo estaban llamando.

De repente una voz dijo: “Ven AMOR te llevo conmigo”. El AMOR miro a ver quien le hablaba y vio a un viejo.

El AMOR se sintió tan contento y lleno de goza que se olvidó de preguntar el nombre del viejo.

Cuando llegó a tierra firme, el viejo se fue. El AMOR se dio cuenta de cuanto le debía y le pregunto al Saber: “Saber, ¿puedes decirme quien era este que me ayudo?”.
-”Ha sido el Tiempo”, respondió el Saber, con voz serena.
-¿El Tiempo? . . . se preguntó el AMOR, ¿Porqué será que el tiempo me ha ayudado?

Porque solo el Tiempo es capaz de comprender cuan importante es el AMOR en la vida.

Per cert…si no dic de qui són és pq encara no ho se…

Bona lectura…bones reflexions…i Bon Dia!!